CRONICA DE DUES DERROTES

    Es el que passa quan no fas els deures quan els has de fer, que després se t'acumula la feina.

    Anem a pams, els dos partits que ens tocaven tenien un mateix denominador, eren dos partits que a priori anàvem a perdre perquè el rival en teoria era molt superior. Catalonia, dins la seva gàbia, i Sants, amb els seus números de lider, semblaven que anessin a ser la cinquena essència futbolística, i que voleu que us digui, tot i que ens van guanyar els dos, cap d'ells em va semblar tan i tan superior com es deia.

     La derrota contra el Catalonia va ser per 3-2, i amb un protagonista d'excepció ... (No, Machote, no va ser l'àrbitre) va ser el vent!! El vent que va bufar a favor dels locals a la primera part, i que ho van saber aprofitar força bé. Els nostres nanus van anar sempre a remolc però en cap moment li van perdre la cara al partit, i van donar una impressió força bona.

      El partit contra el Sants, cal analitzar-lo amb més calma. El resultat va ser de 1-5. Sembla clar, no? Doncs no. Per mi, no. Cal dir que el camp estava ple d'aigua i que la pràctica del futbol es feia bastant complicada. Tot i així els nanus ho van donar-ho tot; van aconseguir empatar un partit que en el minut 3 s'havia posat en contra. (Tot i que la Federació a instàncies del impressionant àrbitre que ens va venir a xiular, ha posat l'ordre dels gols com li ha donat la gana). I tot i que el Sants es va tornar a avançar, vàrem tenir la possibilitat de tornar a empatar,  però la capacitat del senyor col·legiat no donava per més, i no va voler veure unes mans claríssimes a la mateixa linea de gol que hagués suposat l'expulsió del jugador del Sants, i el possible empat a 2.

    I així es va arribar a la mitja part. A la segona el Sants va sortir més endollat, i agressiu. Sobretot amb els nostres petits, aprofitant el seu muscle i la seva força, i amb el beneplàcit de l'àrbitre, van començar a entrar fort i de manera desproporcionada, repeteixo la gran majoria de vegades contra els nostres jugadors més petits;  amb actituds xulesques i de burla envers el contrari (actituds que evidentment queden dins del camp, però que com aquest blog el faig jo, doncs les expresso). 

    No em va agradar el Sants com a equip que va lider!

   El 1 a 3 va ser a conseqüència d'una errada defensiva, i a partir d'aquí el partit es va acabar. Els dos gols següents són meres anècdotes, fruit de l'estat del terreny. 

   Ara és quan més que mai hem d'agafar forces i anar a totes. Venen partits que s'han de guanyar, s'han de treure punts, i s'ha de seguir treballant en els conceptes futbolístics i tàctics. Ens hem de fer grans com a equip, tant  nivell dels jugadors com de l'equip tècnic. Hi ha conjunts que porten anys jugant junts, i nosaltres sortim amb desavantatge perquè cada any som gent nova. I així és molt difícil lluitar contra segons quins equips. Però s'ha de fer, no queda altra, anar tots a una, i gaudir d'aquest any.

 Pd. Lamentar profundament la retirada de la nostra lliga de l'equip del BUFALA. Ens hem quedat sense poder anar a comprar la Mozzarela d'aquest fantàstic indret!!!