C.E. EUROPA:  2  --- PENYA BARCELONISTA 5 COPES: 2

 

        Partit amb dues cares el que es va jugar dissabte al camp de l'Àliga,

       Un Europa desconegut a la primera part, on no podien donar tres passades seguides i un 5 Copes que va sortir a mossegar des del primer minut, va provocar que a la mitja hora el resultat fos de 0-2. No hi havia mig del camp, no hi havia tensió defensiva i a davant no arribaven pilotes. El panorama era desolador.

      Només en una jugada aïllada, i molt ben trenada,  a poc d'acabar els primers 40 minuts, va fer pujar el 1-2, obra del nostre gran davanter centre,  que maquillava una mica la pèssima primera part jugada.

      A la grada inclús hi havia gent escapulada que a la mitja part es passava a l'altre bàndol, intentant caure bé a l'afició del 5 Copes, per tal de,  ves a saber quins obscurs motius. (Contractes, traspassos, comissions, ...)

      Però renoi, a la segona part tot va canviar. Després d'una xerrada al vestidor. els nanus van sortir amb una altra predisposició dins del camp. Semblava com si haguessin après quin partit havien de jugar i es van posar de mans a la feina. 

     L'actitud era una altra, hi havia ganes, i el partit era nostre. Però el gol no arribava. Moltes clares ocasions, però res de res. Però en una falta llunyana, bastant llunyana, el nostre número 10 va engaltar un bon xut que descrivint una increïble paràbola va fer inútil l'estirada del porter i va fer pujar el 2-2 al marcador. Cal fer esment del gran gest d'aquest número 10 que va travessar gairebé tot el camp per anar a dedicar el gol al seu company d'equip Xavi Rosendo. (Què bon nanu és aquest 10 i quin pare deu tenir més ben parit!!)

     Quedaven 20 minuts i la remuntada era possible. El domini era totalment escapulat, amb moltes ocasions, però les contres del Cinc Copes eren molt i molt perilloses. El gol rondava per les dues àrees, però cap dels dos equips va estar encertat, acabant el partit amb una pilota al travesser per part nostre. Hagués estat el colofó a una gran segona part.  

     Al final 2-2, amb un cert regust agredolç, sabent que es podia haver guanyat i també es podia haver perdut.

      Conclusió: Si juguem els 80 minuts com la primera part, no guanyarem cap partit, en canvi,  si els juguem com a la segona, en guanyarem molts, i podrem estar a les posicions capdavanteres.

       (Aquest any no tenim de moment acompanyament gràfic, esperem resoldre el tema el més aviat possible).

           PD :  Vàrem tenir la gran alegria de la visita sorpresa del nostre gran President Sr. Ballesté, que ens va passar a saludar i per primera vegada en molt de temps, no va patir amb un partit de futbol de l'Europa!